Vull ser jardiner!. Sobre la professió de jardiner en aquest país


Són moltes les persones que s’han atrevit a cultivar plantes. L’ajut de llibres, d’internet, els consells d’amics, l’observació, entre altres coses, et poden facilitar la tasca.

Però després de col·leccionar un bon grapat de plantes que no han sobreviscut, t’adones que recrear la naturalesa, que és del que es tracta, és una tasca força complexa excepte per professionals de la jardineria.

La tradició de preservar un espai com a hort o jardí és una constant de les cultures humanes. Però els diferents criteris que poden posar-se en pràctica a l’hora de dissenyar i executar un jardí varia molt segons l’època, el país o la sensibilitat i la condició de cada jardiner. Però per a totes les cultures, els jardins acostumen a ser allò que contrasta vitalment amb la dura realitat diària i és per això que s’apropa a l’arquetip del paradís, concepte que segons molts autors és sinònim de jardí.

Els jardiners ens acosten a les flors, les papallones, les marietes, els aromes, les formes, la verdor, la frescor, els canvis d’estació, el cant del ocells, l’ombra, el silenci, els plaers. I es que els jardiners mitjançant les plantes ens acosten a la natura on hi trobem la sensació del benestar.

Si els jardiners entren a casa nostra, ens relaxaran, ens disminuiran l’estrès i ens animaran a més d’incrementar el nivell de concentració i comprensió.

Si els jardiners entren en un espai laboral, incrementaran l’eficàcia i productivitat dels treballadors.

Si els jardiners entren en un espai on hi descansen malalts aquets es recuperaran més ràpid i millor. Factors psicosocials, psicològics i emocionals que afecten en la millora de la salut. I si entren en un espai públic, tots hi sortirem guanyant.

I llavors una professió important i mil·lenària com la de jardiner per què no és respectada, estimada i del tot valorada per la societat? Primer perquè en general la nostra cultura no dóna el valor que es mereix al treball manual i segon perquè no existeix un sensibilitat suficient vers la natura. Una mostra és la inexistent cultura vegetal o de jardineria.

Amb un decret de sequera cap sector de l’economia se li va demanar tantes restriccions com al sector verd. Fins i tot a casa són els últims !!!. Quan un es vol fer una vivenda amb jardí, arquitectes, paletes, decoradors etc passen per casa abans que el jardiner. Sempre són els últims amb qui es pensa. Es té presa per estrenar la casa, s’han gastat quasi bé tot el pressupost i el poc que queda és per al jardiner.

La professió de jardiner està molt lluny de l’estrès, el poder, l’ambició, l’angoixa, el neguit i molt a prop d’aquella sensació de pau, de benestar, d’alegria, de naturalitat.

És llavors quan no trobes absurdes totes aquelles dites o proverbis com ara aquest:

Si vols ser feliç una hora, emborratxa’t

Si vols ser feliç 3 dies, casa’t

Si vols ser feliç un mes, mata un porc i menja-te’l

Si vols ser feliç tota la vida, fes-te jardiner.

(Proverbi xinés)

I és que la fita d’un jardiner és la interpretació de la natura.

Al llarg de la història, l’home ha anat introduint ordre i geometria en els seus jardins, fins apartar-se per complert de la vegetació circumdant. Però mai han faltat tendències que busquessin un jardí més natural, més silvestre, un concepte que es té molt clar avui com a resposta a la civilització urbana i industrial.                                                                                Per a un jardiner la feina està acabada i recompensada quan veu aquella planta que ja arrelat, aquella flor que ja ha despuntat, aquella enfiladissa que ja ha tapat el mur, aquells arbres que ja donen ombra i se’n va quan els animalons beneficiosos del jardí ja han arribat. I l’aportació econòmica? És secundaria

Si vols ser feliç tota la vida, fes-te jardiner.