Verdures d’hivern, el cultiu del porro a l’hort


 

D’una manera natural, en cultius a l’aire lliure, la majoria de verdures d’hivern es posen a terra de finals d’estiu a mitjans de tardor. D’altra manera, cultivant-les a l’exterior i a causa del fred, no tindrien temps de completar el seu cicle o de fer-ho correctament. Per això pot passar de vegades que els bròquils ens quedin petits, o que les cebes tendres no se’ns acabin de fer.

Si donéssim per suposat que ens trobem en una estació normal, les verdures es planten a finals d’estiu principis de tardor i quan arriba el fred rellenteixen  molt el creixement, de tal manera que fins i tot un cop fetes, es mantenen bé al camp si no les podem collir immediatament.

Tot i això és cert que la majoria de cases de llavors han estudiat i millorat les varietats, fent-ne de primerenques i de tardanes, perquè es puguin allargar els cicles de la majoria de les verdures

El porro igual que la pastanaga no es pot plantar durant l’hivern, perquè no tindria temps de completar el cicle i s’espigaria abans d’acabar.

El porro és un cultiu difícil i exigent. Per tenir porro durant l’hivern s’ha de plantar entre la segona quinzena de juliol i la primera d’agost. Si treballeu en ecològic això us comportarà estar molt alerta amb les males herbes.

Un truc per estalviar-se un desherbat és fer un cavalló i plantar els porros al fons del cavalló. Quan creixin les primeres males herbes, feu la primera calçada de tal manera que les colgueu. La segona calçada la podeu fer seguint el mateix criteri.

Durant l’hivern no heu de tenir problemes amb les plagues, però sí que juliol, agost i part de setembre heu de vigilar molt amb el viró del porro (també conegut com la tinya del porro), una papalloneta que posa els ous a les fulles. Les larves es mengen les fulles i a mesura que es fan grans, van entrant a les parts més tendres. És important agafar la plaga a temps, perquè si l’agafem quan ja és a dintre, serà molt més difícil d’eradicar, sobretot en ecològic, on no hi ha productes sistèmics, és a dir que es trasloquen per la planta i afecten a aquells que la consumeixen.

Important controlar els regs, no passar-se perquè sinó els porros es podreixen.

 

 

porros-bordas