Tot sobre els rosers 1


T’explico la importàcia dels rosers i com cultivar-los i podar-los.

La rosa és la flor preferida per la humanitat, la més cultivada i per molts, la més bella. Ha estat sotmesa al llarg de l’historia a una intensa selecció i hibridacions i millores amb l’objectiu de crear noves variacions i formes, colors i perfums. És la planta més “treballada” que existeix. Estan catalogades més de 30.000 varietats o cultivars en el món. El roser és tant apreciat que són moltes, les ciutats que disposen d’una rosaleda. Actualment segueixen sortint al mercat centenars de roses noves que premiades o no omplen els jardins de noves varietats, formes, colors, textures i aromes. Existeix un munt de bibliografia, de concursos internacionals, d’agrupacions d’amics de les roses.

En el llenguatge de les flors representa la passió, la bellesa eterna, la sensibilitat, la puresa, l’amor….  A part del seu simbolisme, del seu protagonisme en la cultura i del seu valor ornamental, la rosa gaudeix d’un munt d’utilitats.

El roser és una planta autòctona, sostenible que viu bé a tot Europa i gran part de món, a més és de fàcil manteniment. Es podría dir que és l’arbust més interessant per tots aquets motius: baix preu, planta molt longeva, quasi eterna, fàcil reproducció (esqueix o empelt), resistent a la sequera, al fred, a la calor, espais humits, a terres de baixa qualitat, a la contaminació urbana…..

Els rosers es divideixen en:

1-Silvestres: Són les que existeixen a la natura, la resta provenen d’aquests rosers. Els fruits d’aquests rosers alimenten els animalons del bosc (gavarrera).

2-Antics: Són les varietats que existien abans de l’any 1.867, any en que va aparèixer el primer híbrid de Té (‘La France’). Son poc coneguts per el gran públic. Cada vegada s’utilitzen més ja que són molt forts i robusts. No requereixen de moltes atencions i tenen menys problemes de plagues i  enfermetats

3- Moderns: Aquest grup és el més popular avui en dia i existeix un major nombre de varietats. Més del 95% dels rosers que es planten són rosers moderns.

Altres tipus de rosers són : de peu alt, rosers ploraners (llorón), rosers anglesos, rosers paisatge (per cobrir el sòl o elements aïllats), rosers perfumats miniatures, polyanthes, multiflores, enfiladissos, rosers lliures de malalties….

I quines són les atencions que necessita un roser?

– Un excel·lent drenatge.

– Exposició:  A ple sol i millor que estigui situat als quatre vents per facilitar-li aeració.

– Administrar a l’hivern matèria orgànica i a principis de primavera adobs de lenta  alliberació especials per a rosers.

– Cal eliminar freqüentment les roses marcides perquè en brotin d’altres.

– Cal podar-los ja que així es rejoveneixen. Una poda severa passat Nadal  cada any pot fer que el roser duri per sempre !!!

-Tot i que els rosers, plantats al terra, aguanten bastant la sequera, necessiten aigua especialment en la temporada de creixement i floració.

– No mullar al regar la part aèria ja que afavoreix l’aparició de fongs.

Rosers arbustius uniflores (roses per a flor tallada)
-El moment òptim per practicar la poda arriba amb els primers freds, passat el Nadal quan la planta està descansant i ha perdut les fulles. Es tracta d’eliminar les branques velles (seques o amb la pell arrugada de color marró) i tallar-les arran del sòl, el més baix possible. Hem de practicar-ho cada any, així el roser no envellirà mai. Les branques joves (la pell verda més brillant) no s’han de tallar tant, es pot deixar mínim 3 o 4 brots ( segons la força i/o mida de la planta).
-Quan es talla una rosa convé tallar el més baix possible així en un futur apareixeran brots forts i valents que ens regalen grans flors amb tija llarga.
-A tots els rosers empeltats, els poden aparèixer xupons que surten sovint sota de la terra del porta empelt. Es distingeix fàcilment perquè les fulles són més estretes que el roser. S’ha de tallar els xupons arran de la tija principal si no rebroten ràpidament. Si no es talla el xupon, en dos anys pot ofegar el roser mare.
-La posició de tall sempre ha de ser en diagonal amb tisores ben esmolades per sobre d’un centímetre de l’ull escollit.

Reproducció de rosers al gener (esqueix llenyós). Varietats uniflores i arbustius de gran creixement
El mes de gener podem reproduir els rosers fàcilment per esqueix. Tallarem les branques més verdes i sanes amb un any de vida aproximadament i amb uns 30 a 40 cms d’alçada. Aquestes branques les plantarem profundament sobresortint uns 10 cm màxim. Es practicarà en terres humides i fresques i preferentment a mig sol. Un cop hagi arrelat amb força, el podrem situar en el seu lloc definitiu. Podem millorar l’operació aplicant hormones d’arrelament a les ferides.
Els rosers reproduïts per esqueix acostumen a tenir menys força que els empeltats.

Rosers minis i d’altres de petit creixement Aquests rosers es reprodueixen molt bé de brot tendre preferentment a la primavera. Escollir branquetes que ja hagin florit. Millora molt l’eficàcia dintre d’un mini hivernacle per conservar la humitat.