Tot el que cal saber per cultivar crucíferes a l’hort


 

 

Les crucíferes

Una de les famílies de verdures d’hivern més conegudes són les crucíferes. Les crucíferes són: la col, la col-i-flor blanca, la col-i-flor verda, la col-i-flor morada, el bròquil romanesc, el brocoli, la col kale…  Totes elles passen l’hivern al camp, però n’hi ha algunes que també es poden cultivar a l’estiu, com per exemple la col, o algunes varietats de brocoli.

La millor època per plantar les crucíferes és a l’estiu; i com a molt tard es recomana plantar-les entre finals d’agost i mitjans de setembre. Si es planten ben entrada la tardor, o a l’hivern, corren el perill de quedar-se petites, sobretot la col-i-flor verda i el romanesc; o de fer bràctees entre la inflorescència.

Totes elles són verdures de cicle llarg, uns 3 mesos, i excepte la col kale i algunes varietats de bròcoli, que després fan rebrots, també són d’una sola collita. La que té el cicle més curt seria la col set setmanera, que com el seu nom indica, té un cicle de 7 setmanes: tot i que la majoria de vegades s’allarga més.

Destacar la particularitat de la col kale, que en comptes de recollir-la un vegada, es van pelant les fulles de fora a dins, de tal manera que la collita, si no és molt intensiva, s’allarga en el temps.

La plaga que pateixen les crucíferes, sobretot al principi del cultiu o en hiverns calorosos com aquest, és la papallona de la col, Pieris brassicae. Les seves larves, erugues, es distingeixen molt bé perquè són peludes i groguenques, i perquè són unes defoliadores extremadament voraces. Després dels seu pas, de les fulles només en queden els nervis.

Per combatre aquesta plaga i sobretot si no es té una gran superfície, es recomana el control físic. Estar alerta, les postes les fan al revers de les fulles i són agrupades i groguenques. Si les veieu, podeu aixafar els ous, o si els ous ja han eclosionat veureu un munt de larves petites i peludes, podeu fer el mateix. Si les observeu, veure que en els primers estadis el groc no és tant aparent, però en canvi les distingireu perquè n’hi ha moltes, estan força juntes i són peludetes.

Si us voleu estalviar el control físic, i enganxeu la plaga als primers estadis, és a dir, les erugues són molt petites, podeu fer servir el BT (bacillus thuringiensis) un bacteri que desestructura el sistema digestiu de les erugues evitant que s’alimentin; Si l’estadi ja és més avançat, orugues grosses, podeu utilitzar pelitre. Si teniu un hort ecològic i en equilibri, penseu que ambdós productes, que estan autoritzats pel CCPAE (consell català de la producció agrària ecològica), maten la fauna útil. Un cop s’ha acabat el cultiu, és interessant incorporar les restes de la collita al sòl, ja que tenen un component desinfectant. És una família interessant d’incloure en les rotacions de l’hort.

 

cruciferas-bordas