Segons el Llibre Blanc de Control de Plagues en Espais Verds del Departament d’Agricultura, Ramadaria i Pesca, de la Generalitat de Catalunya, en definir què és una mala herba, es diu que:
- – És tota planta que ens molesta.
- – És una planta que en un lloc i moment determinat interfereix amb els interessos de la persona i té una gran capacitat d’adaptació al sistema de cultiu.
Entre els danys econòmics i/o estètics de les males herbes en jardineria i urbanisme es poden considerar:
- – competeixen amb les plantes del jardí per la llum, l’aigua, els nutrients i l’espai.
- – sense control, poden donar sensació d’abandonament i una mala imatge, com ara les presents en voreres o en gespes esportives.
- – Poden ser refugi de plagues i malalties.
A Bordas però no fem servir el terme «mala herba», en diem vegetació espontania i es que segons l’herba que et creixi, tens un valuós tresor silvestre d’aromes i sabors genuïns, moltes vegades amb un gran valor ornamental (borratja, calèndula, colitxos, corretjola, dent de lleó, malva, rementerola, rosella….). És per això que sempre recomanem aquests dos llibres:»Deliciosa Natura» d’en Marc Estévez Casabosch i també «No hi ha mala herba» d’en Joan Marín.
