Per a decorar, plantes crasses!


 

Pel seu extraordinari repertori de formes escultòriques i els mínims requeriments d’aigua i d’atencions, no hi ha res millor com les col·leccions de petites plantes crasses per a decorar ambients d’interior plens de llum. La seva grandària i predilecció pels recipients diminuts permeten treure profit de testos i porta testos petits.

LES PETITES PLANTES CRASSES

No només són especialment decoratives per la gran diversitat de formes, tonalitats i aca-
bats, sinó també per les infinites combinacions que permeten fer. Res no els agrada tant com viure atapeïdes, ben juntes, en testos plans. A més, necessiten tan poca terra —les arrels no acostumen a aprofundir, sinó a estendre’s superficialment— que poden viure en els recipients més petits, ideals per a disposar en grups, coordinant materials, textures i colors,
Però l’ús de les escultòriques crasses com a decoració viva té un altre gran avantatge: que necessiten poquíssim reg per la seva capacitat de reservar aigua en els teixits de les fulles, i tenen fama de cuidar-se pràcticament soles . Això sí, l’ambient ha de ser lluminós, condició imprescindible perquè aquestes plantes gaudeixin d’una llarga i saludable vida. Principiants i col·leccionistes no ho podien tenir més fàcil.

Crasses per a ambients d’interior

Com que no totes les plantes crasses viuen bé a dins de casa, et recomanem escollir-les en la selecció de plantes d’interior del nostre garden. Allà trobaràs l’apreciat Aloe vera i moltes varietats de Haworthia,que se li assemblen en versió miniatura per les fulles carnoses i punxegudes, molt decoratives. Col·leccions de precioses rosetes d’Echeveria, de fulles curtes i punxegudes de tonalitats verd clar, blavoses o porpres i d’aspecte empolsat, que emeten llargues vares florals; de Pachyphytum, de fulles arrodonides i d’aspecte translúcid, tan irreals que semblen de cera, i els seus bells híbrids Pachyveria. Senecis les fulles dels quals recorden collarets de gruixuts pèsols. Un gran ventall de cràssules, entre elles els miniarbrets de la popular Crassula ovata minor, i les ‘Hottentot’, les fulles de les quals recorden prims i densos rínxols. Diferents Kalanchoe, des del K. thyrsiflora, de fulles molt amples i planes, verdes amb el marge vermell, fins al K. tomentosa, de fullatge apelfat gris amb punts marrons. Rhipsalis de tiges fines i llargues com cabells gruixuts… Tot un desplegament de la creativitat de la natura en formes, grandàries, textures i tonalitats.

COM CUIDAR UNES PLANTES(GAIREBÉ) INDESTRUCTIBLES

L’ambient: Ha de ser lluminós, però sense sol directe. Si la llum és escassa es debilitaran. Prefereixen els ambients secs, ja que en general provenen de zones desèrtiques o semidesèrtiques (excepte els Rhipsalis), i temperats o càlids, ja que les crasses que es poden conrear a dins de casa pateixen quan la temperatura s’apropa als 0o.

Reg escàs: El taló d’Aquil·les de les crasses és l’excés d’aigua. Si en reben massa i, a més, la terra és poc porosa i drena malament, el més probable és que la planta acabi morint; si, a més, fa fred, encara pitjor. D’octubre a març no s’haurien de regar, com a molt polvoritzar-ne el substrat; a l’abril, maig i setembre n’hi hauria prou de regar-les una mica dos cops al mes, i a l’estiu un cop a la setmana o cada 10 dies.

Abans de regar-les és importat comprovar que el substrat estigui sec. Davant del dubte, consulta els nostres comercials

No necessiten adob: Les crasses són de lent creixement i prefereixen els sòls pobres, de manera que no caldria adobar-les, com a mínim el primer any. Després se’ls pot aportar un fertilitzant específic per a cactus i crasses de març a setembre, sempre respectant la dosi i la freqüència indicada pel fabricant.

Un substrat pobre i porós: En cas de necessitar trasplantar-les, el més indicat és proporcionar-los un substrat porós perquè disposin de bon drenatge i ventilació, com ara l’específic per a cactus, que a més conté magnesi per a prevenir la podridura radicular. La primavera és l’època més convenient per a fer el trasplantament.

Gairebé immunes: Són plantes, en general, molt resistents a les plagues i els fongs, sempre que se’ls ofereixin les condicions de conreu adequades. Si hi ha quelcom letal per a les crasses és l’excés d’aigua del substrat o una atmosfera humida, mal ventilada i freda, condicions ideals perquè apareguin fongs de podridura. L’excés d’ombra pot afavorir l’aparició de la cotxinilla cotonosa, sobretot, i també la cerosa.

Fàcils de multiplicar: Es reprodueixen per esqueix de fulles o separant els fills que neixen a la base de les plantes. Només cal enterrar el fill, la branqueta o la fulla en un substrat humit de sorra i de torba.