L’estil cottage garden enamora per la barreja de flors d’aspecte silvestre i l’aire informal. També es pot aconseguir en una terrassa. I per què no? Es tracta d’escollir les plantes adequades, plantar-les en testos individuals o combinats, i col•locar-les simulant la natura. De passada, crearàs un paradís per a les abelles i per a les papallones.
COM MÉS FLORS I COM MÉS DIVERSES, millor! Flors de plantes d’aspecte silvestre, modestes i resistents. Aquest és l’esperit dels cottage gardens, en origen humils jardins dels camps anglesos, la vocació primera dels quals era proporcionar nèctar a les abelles, imprescindibles pol.linitzadores dels horts. Jardins sense estructura, informals, plens d’encant natural, amb plantacions denses, sovint en feliç convivència amb herbes aromàtiques, hortalisses i fruiters.
Per què no portar aquest feeling de jardí de camp a un pati o a una terrassa enmig de la ciutat? Com sempre, es tracta d’escollir les espècies adequades, que en aquest cas no només han d’imprimir un aire campestre, sinó també adaptar-se perfectament a la vida en test.
Cinc exemples plantes per a evocar el camp
Hisop anisat (Agastache foeniculum): L’abundant fullatge desprèn una deliciosa aroma a anís i menta, igual que les seves espigues florals violetes, formades per diminutes floretes labiades (com les del romaní).En el cultivar ‘Alabaster’, les inflorescències són blanques amb matisos daurats. Creix de pressa i pot arribar a fer entre 0,60 cm i 1 m d’alçària. Malgrat que adora el sol, també viu bé a l’ombra. Fa moltes llavors.
Astrància (Astrantia major): Aquesta vivaç, habitual dels jardins de PietOudolf, produeix petites umbel•les d’una gran bellesa, semblants a ramells de minúscules flors envoltades de bràctees amb aspecte de pètals. Acostumen a ser blanquinoses o lleugerament rosades, però les diferents varietats cultivades han expandit la gamma de tons.
Anemones japoneses (Anemone x hybrida): A partir d’agost, i fins que acaben vençudes pel fred de la tardor, aquestes anemones no deixen d’emetre delicades flors blanques o de color rosa pàl•lid. Poden ser simples o semidobles, i sorgeixen de llargues tiges de 0,5 a 2 metres d’alçària. Són famosos els híbrids ‘Honorine Jobert’, de copiosa floració blanca, i ‘September Charm’ i ‘Köningin Charlotte’, de flors rosades semidobles.
Milfulles (Achillea millefolium): Destaca pel fullatge plomós i les gràcils vares florals que acaben en corimbes plans formats per petitíssim capítols. Creix silvestre en bona part de la Península, per això tolera bé la calor, el fred i la sequedat ambiental. L’espècie ha originat varietats de flors de color vermell fosc, rosa intens, magenta, rosa malva…colors que en algunes va canviant amb el pas dels dies.
Malva reial (Alcea rosea): Les seves flors simples, semidobles o dobles, d’entre sis i deu centímetres de diàmetre i colors d’allò més diversos, inclòs un vermell fosc gairebé negre (‘Nigra’), apareixen formant llargues espigues que poden fer entre 0,50 cm i 2 m d’alçària. És una planta perfecta per a aportar verticalitat a les composicions. Aquesta vivaç de vida curta (uns cinc anys) produeix abundants llavors.
