El fem de vaca: una alternativa ben natural als fertilitzants químics

Beneficis principals dels fems de vaca

El fem de vaca aporta matèria orgànica que enriqueix i millora l’estructura del sòl, afavorint tant la retenció d’aigua com la seva ventilació. És ideal per a moltes plantes ornamentals, i en especial per plantes acidòfiles, i sobretot per plantes d’horta.

Els nutrients (nitrogen, fòsfor, potassi i oligoelements) es van descomponent gradualment, evitant pèrdues ràpides per rentat i reduint la contaminació d’aqüífers. Això permet una fertilització més equilibrada i duradora.

Estimula la biodiversitat microbiana. És a dir, fa que que el sòl sigui més viu i augmenta la disponibilitat natural de nutrients per a les plantes.

La terra de les plantes ha de tenir vida, igual que a la natura! Hi conviuen milions de microorganismes, bacteris, cucs de terra, centpeus, milpeus, nematodes, escarabats i micorrizes… Tots ells contribueixen a enfortir el sistema immunitari de les plantes, ajudant-les a defensar-se de plagues i malalties.

L’alternativa més ecològica als fertilitzants químics

És un recurs renovable i biodegradable, a diferència dels fertilitzants químics, que poden esgotar el sòl i contaminar l’aigua. A més, si ens passem amb la dosi, no representa cap problema: l’excés s’incorpora de manera natural al cicle del sòl.

En canvi, amb els adobs químics, una dosi excessiva o repetida carrega el substrat de sals —molt perjudicials per a la majoria de les plantes— i fins i tot pot arribar a cremar les arrels.

En definitiva, l’ús de matèria orgànica comporta un menor impacte ambiental i ofereix beneficis sostenibles per al sòl i les plantes.

Malgrat tot, som defensors dels adobs químics quan la planta està en mal estat i cal actuar ràpid per recuperar-la o bé algunes aplicacions al llarg de l’any. Però generalment prioritzem adobs naturals sigui fems o productes que es comercialitzen al mercat amb el nom d’adobs ecològics, bio o orgànics.

Com hem de triar un bon fem de vaca?

Si anem a la recerca de fems a la natura, hem de saber triar quin és l’adequat. Hem de fixar-nos en alguns detalls que varien segons el grau de descomposició.

No agafarem mai un fem fresc

Mai agafarem un fem amb aspecte humit i brillant, ni de color marró fosc o verdós. Si és massa humit, és enganxós, es fa pesat i difícil d’escampar, i pot afavorir la proliferació de fongs. Fa una olor molt forta, àcida o picant i sovint desagradable.

Les conseqüències d’utilitzar-lo és que fàcilment pot cremar les fulles i les arrels de les plantes per excés de nitrogen en forma amoniacal. En descompondre’s, el fem fresc genera calor a causa de l’activitat microbiana. Aquesta fermentació pot danyar les arrels tendres. A més a més, el fem fresc pot contenir espores de fongs, bacteris i paràsits.

Sí que agafarem un fem ben compostat

Ha de tenir un color marró fosc uniforme i una textura homogènia, com la terra d’un jardí, sense tons verds ni brillants. La textura ha de ser granulosa, fàcil d’estendre, no massa enganxosa. Sense grumolls ni residus sòlids evidents Quan és madur, té una olor terrosa suau (semblant a la terra humida). Un cop collit, recomanem guardar-lo en un lloc sec i protegit per mantenir-ne la qualitat.

Com utilitzar els fems de vaca com a fertilitzant

Hi ha diverses opcions a l’hora d’usar-lo:

• Escampar el fem per sobre el substrat, com a una capa fina de cobertura.
• Barrejar-lo amb el substrat.
• Fer un fertilitzant líquid seguint aquesta fórmula i aquests passos:
  • Per dosis mitjanes/grans: 1 kg d’adob madur per 10 litres d’aigua, si pot ser aigua sense clor, que no sigui de l’aixeta.
  • Per a petites dosis (per plantes de test): 100 g., un grapat d’adob per 1 litre d’aigua, si pot ser aigua sense clor, que no sigui de l’aixeta.
  • Deixar aquesta la barreja en remull entre 1 i 3 dies en un lloc fresc i a l’ombra
  • Remenar-la una o dues vegades al dia i ja està a punt per ser utilitzada!
  • Abans de fer-ho, cal regar el substrat i, un cop humit, aplicar el fertilitzant de fems.

Compte: si no està ben diluït pot cremar les arrels. Mantenir el recipient tapat i en un lloc fresc, no emmagatzemar-lo gaire temps.

Si els fems que trobem són de color gris i molt secs, no són el tipus ideal perquè han perdut nutrients i propietats, però els podem millorar, no cal desaprofitar-los! Milloraran l’estructura del sòl doncs encara poden aportar matèria orgànica, encara que sigui menys ric en nutrients.

Caldrà rehidratar-los. Com? Afegeix una mica d’aigua per restaurar una mica la humitat, com una esponja humida, no xopa, i barreja’ls amb matèria orgànica que es comercialitza -com humus de cuc de terra, substrats d’algues, fibra de coco…- per revitalitzar-los i millorar-ne l’eficàcia com a fertilitzants o condicionadors del sòl. D’aquesta barreja, les proporcions recomanades aproximadament serien:

• Fems secs de vaca: 50%
• Humus de cuc de terra: 25%
• Substrat d’algues: 10%
• Fibra de coco: 15%

Millor deixa reposar la barreja d’1 a 2 setmanes, remenant-la de tant en tant per integrar millor els components, que han de tenir la textura d’una esponja humida (que no degoti l’aigua quan l’estreny).

Aconsellem no utilitzar fems per les plantes d’interior perquè és fàcil atraure mosquetes al substrat difícils d’eliminar encara que sigui un fem ben compostat o sec.

Avantatges i desavantatges dels fems de vaca respecte a altres adobs orgànics comercials (líquids i sòlids)

El fem de vaca i els adobs orgànics comercials tenen virtuts i inconvenients, i la clau és saber quan utilitzar cadascun:

Els adobs orgànics comercials són molt còmodes, nets i ràpids d’aplicar. El contingut de nutrients està controlat i detallat a l’envàs, cosa que permet abonar amb precisió. A més pots triar l’objectiu: si és millorar la floració, fertilitzats per floració, o si es vol millorar la verdor de les fulles, fertilitzants per a planta verda, etc. Els pots triar líquids o bé sòlids. A més a més, tenen un gran avantatge: encara que ens passem de dosi, mai cremarem la planta; l’únic risc és haver malgastat producte.

En canvi, el fem de vaca exigeix més cura. Si no està al punt just de maduració, pot portar llavors d’herbes no desitjades o patògens i cremar la planta. Ara bé, quan és ben compostat, aporta una gran riquesa al substrat, afavorint la vida microbiana i millorant l’estructura del sòl d’una manera que els adobs comercials —tot i ser orgànics— no aconsegueixen. També cal recordar que els adobs comercials tenen un cost, mentre que el fem de vaca, en molts casos, pot sortir gratuït.

Recomanacions per a plantes d’interior

Per a plantes d’interior, aconsellem utilitzar només alguns tipus de fertilitzants i/o substrats addicionals al substrat universal escollit. El motiu és que molts altres productes poden atraure mosquetes al substrat com el fem de vaca o cavall), ja que desprenen olors que les atrauen. L’única manera d’eliminar-les és treure la planta a l’exterior durant dies, cosa que sovint no és factible.

Recomanem els productes que apareixen a la foto, perquè hem comprovat que no generen aquest problema. Aquests són:

• Fertilitzants 100% vegans de Neudorff, específics per a plantes verdes o per a plantes de flor.
• Fertilitzant guano, adob procedent dels excrements de milions d’aus marines que viuen a les costes del Perú.
• Humus de cuc de terra sòlid de Massó Garden, obtingut a partir d’un procés 100% natural de descomposició en què el fem de vaca és processat pel sistema digestiu dels cucs de terra.
• Humus d’algues Bokashi, per regenerar la vida del sòl. Aquest producte està fet a partir d’algues marines especials (anomenades agarofites) i d’una mescla de microorganismes beneficiosos que ajuden a enriquir la terra i a mantenir el substrat saludable.

Ara bé, perquè no apareguin mosquetes ni fongs, també és fonamental que el test tingui un bon drenatge, l’aigua mai ha de quedar entollada: col·loca un bon gruix de boletes d’argila expandida o pedra volcànica a la base. Això evitarà l’excés d’humitat i, alhora, la formació de fongs blancs a la superfície del substrat (semblants a petits flocs de neu). En cas que apareguin aquests fongs, simplement cal retirar-los i substituir la capa superior del substrat per terra nova.

Conclusió sobre adobs químics versus fems de vaca com a fertilitzant

El més recomanable és evitar al màxim els adobs químics i fertilitzar de la manera més natural possible, d’acord amb els recursos que tinguem a l’abast. Això es pot fer de diverses maneres:

• Fem de vaca ben compostat: una opció econòmica i eficaç per millorar la vida del sòl.
• Fems de cavall: Assegurar-nos que estan ben compostats, igual que els fems de vaca. És més potent que el fem de vaca.
• Ideal fer un compost casolà, que només resulta realment eficient si disposem d’un jardí perquè llavors disposem d’una bona quantitat de matèria orgànica a utilitzar.

• Adobs verds, mitjançant el cultiu de plantes farratgeres, lleguminoses, gramínies o fins i tot flors silvestres, que en ser incorporades al sòl l’enriqueixen i en mantenen la vitalitat.
• Adobs biològics comercials, disponibles a Bordas Garden, una alternativa neta, còmoda i segura per a qui no tingui accés a altres recursos.
• Substrats tipus algues, guano, humus de llombriu… O recollir una mica de terra de la capa superficial d’un hort eco o d’un bosc.
• També l’opció que jo utilitzo particularment per totes les meves plantes en testos, excepte suculentes i plantes acidòfiles, és el mateix substrat que es fa servir per a l’horta, que s’usa per agricultura ecològica. Tant per plantes ornamentals d’exterior com d’interior.

D’aquesta manera, mantenim o incrementem la vida del sòl, alhora que aportem els nutrients necessaris per a unes plantes més sanes i resistents.

Però quan una planta està en mal estat o en risc de morir: el més recomanable és aplicar un adob líquid químic de reacció ràpida (idealment de la marca Nutri One) i, alhora, ficar substrat nou i airejar-li el vell cavant la terra. Un cop recuperada i, si és el moment adequat de l’any, pot ser bona idea fer un canvi de test.